Memòria personal

Si un àmbit s’erigeix com eminentment transdisciplinar, aquest és precisament
el de l’estudi dels escrits personals, i més en l’època moderna. Historiadors,
filòlegs, lingüistes i antropòlegs, entre altres, han hagut de compartir,
aprendre uns dels altres i fer propostes contínues. L’estudi en comú dels
casos d’àmbit especialment hispànic (català, valencià o castellà) i també
europeu (italià i francès) té molta raó de ser. La llengua no és un dels fets
fonamentals, sinó que també hi trobem raons de tradició escrita, jurídica,
familiar, religiosa, econòmica, etc. que en el detall poden fer emergir
diferències intangibles a primera vista. I, al contrari, l’anàlisi en la
comparativa afavoreix els punts comuns, el coneixement de casos similars
temàticament i cronològicament, que altrament haguessin quedat encoberts. En
aquest llibre, el cas català apareix com un primer pas de comparativa més
extensa, tenint en compte els esforços i aportacions fetes en aquest sentit
fins a dia d’avui. Així, tot i existir una recerca similar, sovint metòdica i
profunda, en països i territoris com Dinamarca, els Països Baixos, Lituània,
Suïssa o Alemanya, entre d’altres, el llibre s’apropa a una visió més
meridional de la qüestió, mantenint sempre en una mirada especial el cas
anglès, ja que ha estat el bressol de la recerca local que ha potenciat els
llibres personals en aplicació a la història, especialment.

*[XIXe]: 19e siècle